Encara la C-31

ENCARA LA C-31?... Doncs, SÍ Sr. Conseller de P.T.O.P de la Generalitat.

Perdoni , per endavant, la gosadia, i potser la insolència, que pot destil·lar la meva opinió.

No voldria insultar, si no intentar una sèrie de raonaments tan lògics com de sentit comú.

Primera qüestió: No es pot comparar el tros ja construït de la C-31 amb el que s’està realitzant actualment des de Verges fins passat Vilacolum, mentre el primer està situat en una zona amb una marcada industrialització: TIR, polígons, nusos amb la N-IIa i fins i tot amb la AP-7(per cert s’hi han lluït amb l’entroncament amb la N-IIa i el polígon del TIR i la ITV), la segona només té enllaços amb la carretera de l’Escala, les poblacions i el terrenys agrícoles que l’envolten. Caldria doncs comparar-la, per èsser justos, amb el tram Corçà fins al pont del Ter i aquesta si que és una carretera a peu pla(menys el tros inundable) amb 11 metres d’amplada, tot i que encara resta pendent el pas per Parlavà(nus amb la de “Tarruella”) i el pont del Ter a Verges(nus amb la que ve de Medinyà).

Perquè necessitem aixecar la C-31(talussos), i fer els ponts que la creuen; de ben segur, amb algun carril d’acceleració i alguna rodona-giratori es podrien, evitar els talussos com el que figura en la foto del seu article d’opinió al Punt de dimarts 20 d’octubre: “ENCARA LA C-31”, pur paisatge Empordanès, oi?

La segona qüestió sobre els Terraprims i les zones regades només li diré: si abans era una línia recta, perquè ara sembla una corda ficada dintre d’un sac, si desdoblant-la fins a 11 metres quasi estaria feta o és que no convé practicar l’estalvi energètic.

La tercera qüestió és demagògia literària : ni som millors ni som pitjors que d’altres llocs d’Europa, però potser els arbres no li deixen veure el bosc; la destrucció del paisatge no es veu mai quan circulem per l’autovia-carretera, només es veu quan ens en allunyem lleugerament de ella. És llavors que veiem les malifetes i destrosses irremeiables; i aquestes només les veiem la gent que vivim en el Territori, del Territori i amb el Territori, no pas els que necessiten guanyar temps per anar d’un lloc a l’altra(tan important és el temps dels que corren?) i que consti que anualment passo dels 45.000 quilòmetres per les carreteres de la demarcació de Girona.

La darrera qüestió: qui es que ha deixat créixer els pobles al costat de la carretera per convertir-la en una travessa contínua? Si la mateixa carretera a La Tallada passa pel costat del nucli antic, al igual que a Tor, a Albons a més de 700 metres, a Viladamat sols hi ha tres cases que estrenyen el pas, a l’Arbre Sec dues, a Torroella és una mica més complicat i gens complicat a Vilacolum. Perquè si pràcticament ja no entrava en el nucli antic de cap d’ells, ara haurem de fer una “gincama” per arribar a Vilacolum?

I per fi el tema no menys demagògic de les llibertats, de la democràcia partidista i del dret de cuixa que donen els vots de les eleccions, però senyors polítics que no ho veieu que cada dia que passa esteu donant més arguments per no anar a votar? L’endemà de qualsevol elecció tots us ompliu la boca parlant de l’abstenció i que cal estudiar-ne el perquè, us dura un sol dia, doncs l’endemà ja teniu el PODER .

La única cultura que ens queda als mortals és la del NO.

On fa falta una autovia(Eix Transversal) ens hi feu una trista carretereta i on cal adequar la actual: la C-31 o l’Anella de les Gavarres ens hi planteu un infraestructura descomunal o una autovia faraònica.

Si us plau no blindeu pas els vorals de la carretera(fent-la amb talussos i la barrera metàl·lica no cal), això sí blindeu per favor les sortides, prohibint-hi qualsevol edificació a més de tres quilòmetres de distància durant 100 anys; de ben segur que el Departament d’Urbanisme ho agrairà.

Finalment l’últim paràgraf resulta, al meu modest entendre, grotesc:

Com pot dir que millora el paisatge? Si d’una recta n’han fet un “scalectrix”.(pot ser son uns artistes i nosaltres no ho sabem?)

Com pot dir que és una oportunitat guanyada per la prosperitat econòmica de l’Alt i Baix Empordà, si sols es tracta d’una FALSA ECONOMIA que només dona importància al TEMPS QUE TARDEM ANAR D'UN LLOC A L'ALTRE.

A dia d’avui, acostar-se a la costa, salvant petites illes preservades a base de la tossuderia de Plataformes Ciutadanes(la platja del Castell, la Platera, els Aiguamolls; la cultura del No, vaja) es visualment llastimós: gratacels arran de platja, urbanitzacions irracionals i insostenibles, piscines d’aigua dolça en un país de secà, carreteres i cotxes i més cotxes per tot arreu.

Si el turisme que volem és el NO MASSIFICAT, aquest busca: TRANQUIL·LITAT, RESPECTA PEL PAISATGE, NUL·LA DELINQÜÈNCIA, i UNA RELATIVA LLUNYANIA DE LES VIAS RÀPIDES. Ara que començàvem a tenir-ne, ara va i ens omplen els Empordans de vies ràpides, ens destrueixen el paisatge i perdrem la mica de tranquil·litat que teníem, els que hem fet l’opció de viure i treballar en el rere país.

No per arribar abans a un lloc, augmenta la felicitat personal del visitant, sovint aquesta augmenta quan per arribar-hi pot gaudir del paisatge que els nostres pagesos han anat construint amb paciència al llarg dels temps: camps, campets, camins que hi menen, marges arbrats, horts amb xifrers per apaivagar la Tramuntana...

Si us plau no ratlleu el Territori en nom del futur i la prosperitat econòmica dels empordanesos, doncs el que feu està comprometen seriosament el turisme de qualitat de les Cases Rurals, Hotels amb encant i totes les petites activitats culturals i de lleure que han anat creixent a base d’esforços individuals, que quasi mai son prou lloats per l’Administració.

Jaume Fañé, manescal

La Bisbal d’Empordà, 25 d’octubre de 2009