CARTA OBERTA A TOTS ELS POLÍTICS!

A tots els polítics!

(que encara no entenen perquè augmenta l’abstenció entre els votants, heus ací solament algunes raons de les moltes que tenim els que ens movem dintre de l’anomenat sector primari)

Girona fa uns 30 anys, era una província (i encara ho continua essent, vull dir de província) més o menys equilibrada, si hi descomptem la primera línia de mar, que ja estava totalment DES-urbanitzada; tenia una bona capacitat industrial, una molt bona capacitat en turisme i un camp amb unes bones opcions per ésser, és a dir per transformar-se i convertir-se un sector primari que passava d’una economia de subsistència cap a una de productiva i equilibrada i que prometia una persistència sobre el territori.

Però de vint anys cap ençà les ments ben pensants d’aquest país, els politics és clar, que haurien d’haver estat el seny ordenador, han aconseguit una fita històrica: CARREGAR-SE EL TEIXIT HUMÀ DEL CAMP i per tant EL CAMP. D’altra banda estic ben segur que si ho haguessin volgut fer expressament, no se n’haurien sortit.

Degut a la mundialització, globalització o com n’hi vulgueu dir, s’han cregut que: “todo el monte és orégano”(que diuen els nostres veïns) i que nosaltres no cal que produïm, ja comprarem al mercat mundial; llet a Austràlia o Nova Zelanda, carn amb hormones als EEUU, formatges a França o Suïssa, cansalada a Dinamarca o Holanda i oli a Itàlia.

Ep, això si! Però primer ens portaran els seus porcs, els hi engreixarem, ens quedarem la merda, augmentarem els nitrits i nitrats de les nostres terres, rius i nivells freàtics. Ja a dia d’avui el 40% del territori és zona vulnerable, i els hi enviarem el millor oli del món, perquè ells, pobres, el puguin envasar desprès de manipular-lo.

Tothom hauria de saber que perquè un país pugui ser i mantenir-se ric ha de tenir primer de tot un bon rebost. També diuen els estreteges que totes les guerres les han guanyat els exèrcits que tenien la millor intendència.

A nosaltres, es veu que no ens cal, ja podem omplir-lo amb els diners que ens deixaran els turistes en dos mesos de Sol i platja; o potser amb els beneficis de les nostres (nostres?) industries.

Perquè el seny ordenador ha permès aquesta desfeta, que ben segur no tardarem a pagar.

Actualment al camp català hi treballa un 3 % de la població activa, fins ací molt bé, son xifres europees, resulta però que en 5 anys baixarem al 1,5 %. Això per les ments ben pensants és perfecte, és la xifra dels EEUU. Però resulta que la piràmide de població activa dels nostres pagesos i ramaders, no és tal piràmide, sinó un pla inclinat i ben inclinat. Avui l’edat mitjana és de 60 anys, són vells.

El recanvi generacional, no existeix i amb les oportunitats que els han donat per la seva regeneració, l’han acabat d’ensorrar. Podeu donar un vol per les nostres escoles professionals de capacitació agrària i veureu el nombre de joves que hi estudien, és descoratjador, de veritat!

Qui pot pensar en una economia agrària productiva, si estan pagant:

-perquè alguns camps estiguin erms(en guaret)

-per fer-hi gira-sols (si nosaltres tenim i fem servir oli d’oliva, tantes “pipes” mengem?)

-perquè els ramaders de muntanya han de rebre subvencions pels seus ramats de vaques alletants?

-perquè han de donar “primes” per cada vedell o vaca morta a l’escorxador?

Hi ha formes d’ajudar a mantenir o ampliar estructures agràries familiars que passin a ser empreses eficients i per tant productives, però mai amb el paternalisme que els polítics han tractat durant aquests 25 darrers anys als nostres pagesos i ramaders.

Tots els que han cregut en el paper del PARE ESTAT han hagut de plegar per no fer res. Esperaven i per tant no FEIEN. Els hi pagaven (i encara paguen) per no fer res, la improductivitat personificada.

Talment com l’atur mal entès que suportem els que treballem.

Algú pot arribar a pensar que les nostres Belles Comarques ho són, perquè sí?

Algú pot pensar que part del paisatge dels Empordans, o de La Selva, o del Ripollès no els han fet i el fan els nostres pagesos i ramaders?

Algú pot ésser tant il·lús en pensar que quan ja no n’hi hagin, llogarem jardiners per netejar les rieres i els marges, crearem empreses que sembraran per fer bonic (per rendibilitat ja no serà factible), o farem com els d’algun poble de la Costa Brava central que, "a falta de pan, buenas son las tortas” han hagut de posar, en un prat artificial vora la carretera, unes ovelles morfològicament correctes, però pobres! , ni es mouen, ni s’espanten, ni emmalalteixen, ni belen, podem dir científicament i amb tota certesa que no són vives.

Fa temps un assenyat ramader del Ripollès va dir-me un dia: ja sols fa falta que els dissabtes, diumenges i festes de guardar ens fotem la barretina, la faixa i un mocador de fer farcells a l’esquena i ens passegem per les nostres viles i contrades com si talment fóssim uns Patufets.

El cert és que no hem tardat pas tant. Sense anar gaire lluny podem veure-ho sovint. En el sector turístic això ja està passant, quasi cada diumenge veureu anunciats mercats medievals a les nostres contrades. Tothom va disfressat per vendre: mel, formatge, recuits i d’altres productes artesans, fan festes per poder omplir els pobles, fan trobades gastronòmiques i “menús” per omplir els restaurants.

Que trist es passar els dies de cada dia pels pobles de l’Empordà o del Pla de L’Estany a les deu del matí, ni una ànima, tu!, potser algun padrí assegut en un banc esperant el taxi per anar a fer receptes, però cap casa amb la porta oberta, les escoles tancades (ni un xisclet de mainada per enlloc), es a dir POBLES MORTS, SENSE VIDA HUMANA NI ANIMAL.

Els nouvinguts tenen el nas fi i no volen sentir ni olors (userda tallada) ni pudors (fem de vaca o de cavall), ni mosques ni tàvecs ni mosquits i hostes vingueren que de casa ens tragueren, totes les granges ben lluny del poble. Això si totes les cases arreglades amb la pedra vista per que FA MÉS MACO, quan la construcció catalana de sempre ha estat amb les parets arrebossades.

I els dissabtes i els diumenges cotxes tot-terreny per anar per les autopistes (…a fer cues), gent passejant amb xandalls de tots colors, sembla Festa Major

Per favor!, siguem una mica més intel·ligents i PLANIFIQUEM RACIONALMENT i sobretot amb ANTELACIÓ el futur del sector primari de tal manera que sigui: Productiu, Real i amb una Sostenibilitat que permeti mantenir la nostra terra amb un equilibri entre els tres sectors productius.

Si és que encara hi som a temps!