dissabte, 4 d’octubre del 2008
Refranys de maig
- aigua de maig, pa per tot l'any
- pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall
divendres, 20 de juny del 2008
El MAL de la VACA BOJA
Torna a ser d’actualitat, per la mort de dues persones a la comunitat de Castella-Lleó, el mal anomenat: MAL DE LES VAQUES BOGES.
Fa 23 anys que es coneix i en tot el món han mort unes 200 persones.
Cal preguntar-nos:
- Les persones que morien de CREUTZFELDT-JAKOB abans que aparegués la malaltia, sel's practicà la necròpsia per saber de quina encefalitis havien mort?
- per què si fa ja 23 anys, sols han mort 200 persones?
- per què ens preocupa la mort de dues persones i en canvi no fem cas de les estadístiques de les persones que moren cada any a les carreteres catalanes(prop de 500 l’any 2006)?
- per què els mitjans de comunicació només publiquen noticies relacionades amb la por i la inseguretat?
PARTICULARMENT HE DE DIR QUE MENJO CARN DE VEDELL I MILLOR DE VACA O DE BOU(MÉS VELLA PERÒ MÉS SABROSA), MAGRADA POC FETA I TAMBÉ MENJO POTA I TRIPA SENSE CAP MENA DE TEMOR.
Es per això que us recomano llegir aquest article publicat en el butlletí nº 31 de SERVEIS VETERINARIS CB, el desembre de 2000, per que podeu opinar amb MÉS coneixement de la malaltia i us podeu treure la por de sobre.
L’Encefalitis Espongiforme Bovina és una malaltia del sistema nerviós, que provoca una vacualització (vacuola és una petita bombolla buida) del cervell (encèfal) dels bovins adults. S'en diu espongiforme perquè l’aparença del cervell en el moment de la mort de l’animal és semblant al d'una esponja.
L’agent etiològic o causal és un prió. (seqüència d’àcids aminats que formen una proteïna, anormal per la seva posició en l’espai, en el cas del que provoca l'EEB). Dintre del cos dels animals, inclús el de l’home, n’hi ha de prions, però tenen una estructura ESPAIAL normal.
Originàriament aquest prió anormal és troba en el teixit nerviós d'una altra espècie: l’ovella, quan pateix una malaltia que és diu Scrapie, que també és una Encefalitis. (Fa més de 200 anys que és coneguda)
La manera d'agafar la malaltia és per via oral: consum d'una quantitat de prions que superin la dosi infectiva, que encara és desconeguda.
El temps d’incubació és desconeix també, però sembla ser que és llarg, des de 18 mesos fins a 10 anys.
El procés de la malaltia en les vaques, de més de 2 anys, sol ser d’uns 15 dies. Presenten ansietat, agressivitat, i por, essent molt sensibles al soroll i al contacte, finalment presenten incoordinació de moviments que fa que semblin boges (Mal de les Vaques Boges). Moren estirades al terra sense poder-se moure.
Com ha passat d'una espècie a l’altra? Fins fa ben poc, hom creia que no podia passar, però ha passat, heus ací el que fins ara sembla el perquè.
Dintre del món ramader tots sabem que la part més important de l’economia de l’explotació es l’alimentació, i l’ecologia intenta recuperar (reciclar) tots els productes que encara tenen una utilitat, doncs bé, una bona font de proteïna son les farines que s’obtenen de les restes d’animals morts (f de carn, f de plomes, f d’ossos, f de sang) així com una bona font d’energia s’obté de grasses o greixos animals.
Per a l’obtenció d’aquests productes, s’utilitzen autoclaus(aparells hermètics que utilitzem per a esterilitzar eines i productes que utilitzem en cirurgia) i que mitjançant un augment de la pressió, una dissolució amb dissolvent i l’augment de la temperatura durant un temps prudencial fan que siguin totalment estèrils. El fet és que fins l’any 1973, que hi va haver la 1ª gran crisi del petroli, les coses és feien d'una manera molt correcta, però l’encariment dels productes energètics va fer reduir el temps d’esterilització. Ningú va pensar que les conseqüències fossin tan nefastes!
A l’utilitzarà la farina de carn, tant en l’engreix dels vedells com en els pinsos d’alta producció, va desembocar uns 10 anys més tard en el 1er. cas l’EEB, aquest va ésser detectat per un veterinari anglès a l’abril del 1985, i al novembre de 1986 va ser catalogada com a EEB. Al desembre de 1987 els científics relacionen la malaltia amb el consum de pinsos, on hi entren farina de carn i ossos d’ovelles amb Scrapie, d’altra banda se'n venien donant des dels anys
Tot s’hauria acabat així si al 1996 el Govern Britànic no hagués anunciat que la variant humana de la Malaltia de CREUTZFELDT-JAKOB podia ésser deguda al consum de vacu, especialment hamburgueses i part dels budells (pota i tripa, "callos"). I AIXÒ SI QUE JA ES UN GREU PROBLEMA! I sobretot si pensem que la Tatcher va amagar el problema per raons polítiques, sense tenir present les conseqüències sanitaries.
Actualment es troba en 9 països: Gran Bretanya, França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Dinamarca i des del dia 21 de novembre a Galícia. Però no en tots ells hi ha diagnòstics fets en humans.
La societat ens demana aliments barats i sovint s'han fet barrabassades que han portat a escàndols com: l’oli de colza, les dioxines, el clembuterol o els aliments vegetals transgènics.
Tots sabem que només cal que qualsevol "burro" (inculte en la matèria de la que opina) faci una crida en els mitjans de comunicació, per ensorrar un sector l’agro-ramader, que ja està sovint sota mínims.
El cas és que la 1ª bomba ja esclatat: ja tenim EEB!
Ara cal pensar que si les coses s'han fet mitjanament be:
- tant a la prohibició del consum de farines de carn i ossos en la cadena dels remugants,
- s’identifiquin correctament els animals nascuts al país i els importats,
- els escorxadors cremin totes les parts sensibles de portar el prió anormal, a saber: crani, cervell i medul·la espinal, melsa, budells i estómacs, tim i amígdales;
- i a partir d’ara és facin probes a tots els animals de més de 20 mesos, que entrin a l’escorxador, per tal de detectar els possibles portadors i investigar com s'han contaminat.
Així com continuar les investigacions per acabar de saber la quantitat de prió infectiva, el temps d’incubació i tot el procés patogènic tant en els humans com en les vaques, ja que sols el que es coneix es pot mesurar i sols el que està mesurat es pot eliminar.
dimecres, 7 de maig del 2008
El refrany del mes d'abril (26-04-08)
Si cliqueu sobre el refrany anireu a petar a l'adreça d'on ha estat tret, val la pena!
La MONA d'enguany (07-04-08)
Des de petit he tingut un trauma amb la mona, doncs el meu padrí mai me la va regalar, però fa uns cinc anys que els de la Folcrà(Sant Pau de Seguries): la Gemma i en Xevi me'n regalen una vegeu la d'enguany.
La veritat es que el pastisser ha tingut feina i al final m'ha calcat.
Me la menjaré a la salut de tots els amics.
divendres, 2 de maig del 2008
dissabte, 22 de març del 2008
CARTA OBERTA A TOTS ELS POLÍTICS!
A tots els polítics!
(que encara no entenen perquè augmenta l’abstenció entre els votants, heus ací solament algunes raons de les moltes que tenim els que ens movem dintre de l’anomenat sector primari)
Girona fa uns 30 anys, era una província (i encara ho continua essent, vull dir de província) més o menys equilibrada, si hi descomptem la primera línia de mar, que ja estava totalment DES-urbanitzada; tenia una bona capacitat industrial, una molt bona capacitat en turisme i un camp amb unes bones opcions per ésser, és a dir per transformar-se i convertir-se un sector primari que passava d’una economia de subsistència cap a una de productiva i equilibrada i que prometia una persistència sobre el territori.
Però de vint anys cap ençà les ments ben pensants d’aquest país, els politics és clar, que haurien d’haver estat el seny ordenador, han aconseguit una fita històrica: CARREGAR-SE EL TEIXIT HUMÀ DEL CAMP i per tant EL CAMP. D’altra banda estic ben segur que si ho haguessin volgut fer expressament, no se n’haurien sortit.
Degut a la mundialització, globalització o com n’hi vulgueu dir, s’han cregut que: “todo el monte és orégano”(que diuen els nostres veïns) i que nosaltres no cal que produïm, ja comprarem al mercat mundial; llet a Austràlia o Nova Zelanda, carn amb hormones als EEUU, formatges a França o Suïssa, cansalada a Dinamarca o Holanda i oli a Itàlia.
Ep, això si! Però primer ens portaran els seus porcs, els hi engreixarem, ens quedarem la merda, augmentarem els nitrits i nitrats de les nostres terres, rius i nivells freàtics. Ja a dia d’avui el 40% del territori és zona vulnerable, i els hi enviarem el millor oli del món, perquè ells, pobres, el puguin envasar desprès de manipular-lo.
Tothom hauria de saber que perquè un país pugui ser i mantenir-se ric ha de tenir primer de tot un bon rebost. També diuen els estreteges que totes les guerres les han guanyat els exèrcits que tenien la millor intendència.
A nosaltres, es veu que no ens cal, ja podem omplir-lo amb els diners que ens deixaran els turistes en dos mesos de Sol i platja; o potser amb els beneficis de les nostres (nostres?) industries.
Perquè el seny ordenador ha permès aquesta desfeta, que ben segur no tardarem a pagar.
Actualment al camp català hi treballa un 3 % de la població activa, fins ací molt bé, son xifres europees, resulta però que en 5 anys baixarem al 1,5 %. Això per les ments ben pensants és perfecte, és la xifra dels EEUU. Però resulta que la piràmide de població activa dels nostres pagesos i ramaders, no és tal piràmide, sinó un pla inclinat i ben inclinat. Avui l’edat mitjana és de 60 anys, són vells.
El recanvi generacional, no existeix i amb les oportunitats que els han donat per la seva regeneració, l’han acabat d’ensorrar. Podeu donar un vol per les nostres escoles professionals de capacitació agrària i veureu el nombre de joves que hi estudien, és descoratjador, de veritat!
Qui pot pensar en una economia agrària productiva, si estan pagant:
-perquè alguns camps estiguin erms(en guaret)
-per fer-hi gira-sols (si nosaltres tenim i fem servir oli d’oliva, tantes “pipes” mengem?)
-perquè els ramaders de muntanya han de rebre subvencions pels seus ramats de vaques alletants?
-perquè han de donar “primes” per cada vedell o vaca morta a l’escorxador?
Hi ha formes d’ajudar a mantenir o ampliar estructures agràries familiars que passin a ser empreses eficients i per tant productives, però mai amb el paternalisme que els polítics han tractat durant aquests 25 darrers anys als nostres pagesos i ramaders.
Tots els que han cregut en el paper del PARE ESTAT han hagut de plegar per no fer res. Esperaven i per tant no FEIEN. Els hi pagaven (i encara paguen) per no fer res, la improductivitat personificada.
Talment com l’atur mal entès que suportem els que treballem.
Algú pot arribar a pensar que les nostres Belles Comarques ho són, perquè sí?
Algú pot pensar que part del paisatge dels Empordans, o de La Selva, o del Ripollès no els han fet i el fan els nostres pagesos i ramaders?
Algú pot ésser tant il·lús en pensar que quan ja no n’hi hagin, llogarem jardiners per netejar les rieres i els marges, crearem empreses que sembraran per fer bonic (per rendibilitat ja no serà factible), o farem com els d’algun poble de la Costa Brava central que, "a falta de pan, buenas son las tortas” han hagut de posar, en un prat artificial vora la carretera, unes ovelles morfològicament correctes, però pobres! , ni es mouen, ni s’espanten, ni emmalalteixen, ni belen, podem dir científicament i amb tota certesa que no són vives.
Fa temps un assenyat ramader del Ripollès va dir-me un dia: ja sols fa falta que els dissabtes, diumenges i festes de guardar ens fotem la barretina, la faixa i un mocador de fer farcells a l’esquena i ens passegem per les nostres viles i contrades com si talment fóssim uns Patufets.
El cert és que no hem tardat pas tant. Sense anar gaire lluny podem veure-ho sovint. En el sector turístic això ja està passant, quasi cada diumenge veureu anunciats mercats medievals a les nostres contrades. Tothom va disfressat per vendre: mel, formatge, recuits i d’altres productes artesans, fan festes per poder omplir els pobles, fan trobades gastronòmiques i “menús” per omplir els restaurants.
Que trist es passar els dies de cada dia pels pobles de l’Empordà o del Pla de L’Estany a les deu del matí, ni una ànima, tu!, potser algun padrí assegut en un banc esperant el taxi per anar a fer receptes, però cap casa amb la porta oberta, les escoles tancades (ni un xisclet de mainada per enlloc), es a dir POBLES MORTS, SENSE VIDA HUMANA NI ANIMAL.
Els nouvinguts tenen el nas fi i no volen sentir ni olors (userda tallada) ni pudors (fem de vaca o de cavall), ni mosques ni tàvecs ni mosquits i hostes vingueren que de casa ens tragueren, totes les granges ben lluny del poble. Això si totes les cases arreglades amb la pedra vista per que FA MÉS MACO, quan la construcció catalana de sempre ha estat amb les parets arrebossades.
I els dissabtes i els diumenges cotxes tot-terreny per anar per les autopistes (…a fer cues), gent passejant amb xandalls de tots colors, sembla Festa Major
Per favor!, siguem una mica més intel·ligents i PLANIFIQUEM RACIONALMENT i sobretot amb ANTELACIÓ el futur del sector primari de tal manera que sigui: Productiu, Real i amb una Sostenibilitat que permeti mantenir la nostra terra amb un equilibri entre els tres sectors productius.
Si és que encara hi som a temps!
ESCONS INSUBMISOS
Hola noies i nois!
El temps corre i no te’n dones compte, i de cop, altra vegada ens convoquen a les urnes!
Avui faré proselitisme polític.
- cap fa el que diu,
- tots aspiren a perpetuar-se a la cadira,
- volen tenir prebendes en Diputacions i Consells Comarcals,
- els hi agrada remenar les cireres de “l’APARATO” del Partit,
- no volen acceptar amb valentia les llistes obertes,
- sí volen servir no sé quins interessos més o menys ocults.
el meu vot era en blanc i per tant era un vot perdut, però abans de les últimes eleccions vaig descobrir: “escons insubmisos” un partit sense partit, que només vol fer veure als polítics que si no canvien anem tots cap a la ruïna total de la DEMOCRÀCIA, els polítics no poden sentir-se amos, han de ser servidors, per això cada un dels escons que SURTIN romandran buits durant tota la Legislatura. (per vergonya dels polítics, si en tenen és clar)
Podeu veure el blog:
http://esconsinsubmisos.blogspot.com/
i també el “nostre”(de tots els demòcrates insatisfets) vídeo promocional